Industrialització, prefabricació, construcció modular… Coneixes la diferència?
A ARQUIMA entenem la construcció modular com una via intermèdia entre la industrialització i la prefabricació. Un sistema constructiu que beu dels dos conceptes i extreu elements de cada un d’ells.
Ara bé, què signifiquen industrialització i prefabricació?
Els dos termes, encara que no són sinònims entre si, junts ens serveixen per entendre el concepte de construcció modular. Per tant és necessari conèixer els matisos i diferències entre els dos conceptes.
Podem entendre la “industrialització” com una organització del procés productiu que, de forma racional i automatitzada, implica l’aplicació de tecnologies avançades al procés integral de disseny, producció i fabricació.
En canvi, el concepte “prefabricació” es pot definir com un sistema basat en el disseny i producció de components elaborats en sèrie que, després d’una fase de muntatge simple i precís, conformen el tot o una part d’una construcció. Tal és així que, quan un edifici és prefabricat, les operacions en el terreny són essencialment de muntatge, i no d’elaboració.
Veiem doncs que, encara que similars, els conceptes d’industrialització i prefabricació no signifiquen el mateix. Serveixi com a exemple, el fet que es pot industrialitzar el procés de fabricació de maons, però una façana de cara vista no pot considerar-se com prefabricada.
El mètode constructiu ARQUIMA segueix la gran revolució ideològica plantejada per l’arquitecte Alvar Aalto, la industrialització flexible a través de l’arquitectura modular. És a dir, implementar un sistema estàndard al qual es pugui aplicar principis de creativitat. No són les cases que s’han d’estandaritzar, si els seus elements.
L’objectiu és fabricar mòduls que puguin ser combinats de manera diferent segons les necessitades dels clients, mantenint una relació respectuosa amb l’entorn i la natura, alhora que es recupera la fusta com a material tradicional.
Segons paraules de l’arquitecte finès: “la paraula clau és estandardització flexible, l’adaptabilitat dels detalls a les innombrables necessitats humanes. La diferència està en que l’estandardització condueix a un únic tipus d’habitatge, mentre que l’estandardització flexible porta a milions de tipus diferents entre si”.
La construcció modular doncs, és un sistema que es basa en l’acoblament de mòduls fabricats en sèrie que permeten construir espais diferents i personalitzats. Aquests es fabriquen a través de tecnologia puntera de tall làser i mecanitzat que permet tenir una solució constructiva estandarditzada però alhora única, que permet la flexibilitat i personalització del projecte.
A més, vist des d’una perspectiva global de la vida útil de l’edifici (des de l’extracció de les matèries primeres fins a la seva disposició), a l’estar la producció planificada, s’eviten minves innecessàries de materials.
En pro de la sostenibilitat, la construcció modular aborda l’arquitectura des d’una visió més holística reduint la seva petjada no només en la seva fase de consum, si no des de la fase de pre-disseny i fabricació.